Entrevista al Doctor Josep Simó Deu / Anna Cabeza
Cabeza, Anna


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 40 (2023) , p. 168-177 : il. (Testimonis) 

Per a Josep Simó Deu (Sabadell, 1935) l'exercici de la medicina va més enllà de l'expertesa tècnica: és un acte de profunda humanitat i, per damunt de tot, d'humilitat. Durant els més de quaranta anys d'experiència, Simó Deu ha vist evolucionar la cirurgia de cap i coll fins a límits mai imaginats. Al nen nascut al caire de la Guerra Civil espanyola, amb una infantesa marcada per les estretors econòmiques, el va guiar sempre una gran determinació i una voluntat a prova de qualsevol entrebanc. Ja jubilat, la seva trajectòria professional deixa un balanç extraordinari i l'ha convertit en un referent d'abast nacional.

1939 des del refugi de Poitiers: l'exili civil en les cartes de Maria Deu Laspalas a Ricard Simó Bach / Josep M. Benaul Berenguer
Benaul i Berenguer, Josep Maria


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 30 (2006) , p. 48-79 : il. (Sabadellencs a l'exili, 1939-1940) 
Bibliografia. Notes a peu de pàgina.

Ricard Simó i Maria Deu i el seu fill Josep, d'encara no tres anys d'edat, van participar en l'exili en massa a França darrere la caiguda de Catalunya el 1939. Ricard, barber i militant del POUM, fou comissari polític de l'exèrcit republicà, mentre que Maria, sastressa, no va militar en cap organització. La família va estar separada des de l'entrada a França: Maria i el nen a Poitiers, en un dels refugis per a dones, nens i ancians espanyols; Ricard als camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló i el Barcarès i, després de fugar-se d'aquest últim, al Beaujolais. El contacte es va mantenir gràcies a la correspondència. Les cartes enviades per Maria -89 el 1939- permeten analitzar les condicions de vida als refugis, gairebé gens estudiats en comparació amb els camps de concentració, i aporten molts elements per estudiar les complexitats i incerteses d'aquest primer any d'exili. Finalment, s'analitza el retorn de Maria i el nen a casa al final de setembre de 1939 -Ricard no va tornar fins al final de 1941- i l'impacte causat per aquesta experiència, primer acte d'una dramàtica postguerra.